Informació bibliogràfica

 

Títol: Estudios de Periodística XIV. Periodismo ciudadano: Posibilidades y riesgos para el discurso informativo

Autors: José Ignacio Armentia Vizuete, Manuel López et al.

Editors: Facultat de Comunicació de Salamanca i Caja Duero

Lloc de publicació: Salamanca

Any de publicació: 2009

Número de pàgines: 391

 

Resum

 

El llibre és una recopilació d’intervencions del Xè Congrés de la Sociedad Española Periodística (SEP), celebrat a Salamanca el 18 i 19 d’abril de 2008. En aquest exemplar es recullen les participacions relacionades amb el periodisme ciutadà. Els autors que hi apareixen són professors universitaris del món de la comunicació procedents d’Universitats espanyoles i en dos casos, d’ Universitats del Brasil. A més, hi intervenen dos professionals, un periodista de Telemadrid, Lorenzo Andrada García, i el director de la plataforma  www.eitb24.com, Lontzo Sainz. Les paraules de tots aquests experts ens condueixen cap a la reflexió que la concepció tradicional del periodisme està canviant i que cada cop més, els ciutadans tenim possibilitat d’intervenció en un sector que abans era unidireccional. “Ja no tenim, els periodistes, el monopoli del procés comunicacional, l’estem compartint amb els nostres receptors que es converteixen, al mateix temps, en competidors. Competidors?”, López (2009).  Qüestionen també la figura del ciutadà com a periodista remarcant que en cap cas se’l pot considerar com professional de la comunicació. A més, també valoren quina repercussió pot tenir per a la societat rebre informació de la mà de ciutadans. No se’ls pot exigir que compleixin els codis ètics i deontològics perquè no els han estudiat i no els saben. Cal remarcar que totes les postures són molt semblants i poc contradictòries. Segueixen el patró de reflexió comentat.

 

L’estructura del llibre és molt senzilla. Hi ha cinc grans blocs temàtics dins dels quals s’agrupen les intervencions: Conferències, Nous informadors, Nous Continguts, Nous mitjans i Nous efectes.  Aquestes àrees, encapçalades per una presentació escrita pel president de la SEP, incorporen al voltant d’uns deu discursos amb contingut propi.

 

Avaluació

 

Pel que fa a la part crítica, considero que és un bon llibre que tracta amb molta profunditat el concepte de periodisme ciutadà. Ara bé, hi ha certs aspectes a comentar.

 

En primer lloc, el text està maquetat a dues columnes per a cada plana cosa que dificulta la lectura. Personalment, opino que per llegir un article és millor aquesta manera d’organitzar el text però en un llibre de casi 400 pàgines es fa complicat anar llegint per columnes. Seria molt més amè si estigues escrit amb una sola columna. A més, parlant de disseny, la lletra podria ser una mica més gran. Deu ser tamany 10 o 11.

 

En segon lloc, hi ha molta redundància de continguts. Com he comentat al resum, els punts de vista entre tots els ponents són molt semblants i això a vegades provoca que es faci pesat. Hi ha definit periodisme ciutadà a molts discursos i en la majoria d’ells la definició és quasi idèntica. Es podria fer una posada en comú i tan sols distingir els punts en que es diferenciïn. De totes les intervencions les que més m’han agradat són aquelles que explicaven casos concrets ja que t’allunyaves de la típica descripció del què és el periodisme ciutadà i què implica. Per exemple, “¿Què periodista para informar de las guerras?”, “Contenidos interactivos para el público infantil” o “Jóvenes estudiantes y periodisme ciudadano: principios subyacentes” son les tres participacions que més m’han agradat ja que aportaven informació diferent a la resta i t’obrien la perspectiva.  Capítols com “Principios del periodismo ciudadano”, “El periodismo ciudadano y el valor de participación” o “Ciudadano hoy, periodistes mañana” són alguns dels exemples d’informació reiterada. Tot així alguns autors saben tractar-ho, és el cas del capítol de “El periodista digital entre la intromisión de los ciudadanos” que podria semblar un altre discurs més repetitiu demostra que amb una taula es pot donar informació des d’una altre vessant sense que es faci pesat. (Imatge 1)

 

 

 

 

​

 

 

 

 

 

 

 

 

​

                                                                 Imatge 1. Capitol: El periodista digital entre la intromisión de los ciudadanos

 

En tercer lloc, les dades que ofereix estan mica endarrerides al tractar-se d’un congrés fet al 2018. Es diu per exemple la quantitat de gent amb accés a internet però actualment la xifra és més elevada. A més a més, s’afegeixen captures de pantalla del  per fer més visual el que s’està explicant però elles mateixes denoten l’antiguitat del llibre. (Imatge 2).

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

                                                       

                                                        Imatge 2. Capitol: Análisis del periodisme participativo elaborado en los ciberadios de Vocento

 

​

Podem veure clarament com el Windows que apareix és l’XP, a 2017 ens queda molt lluny aquesta versió.

 

En quart lloc, i com a positiu cada intervenció té una estructura molt semblant. S’organitzen per punts començant per la introducció, passant per apartats específics i acabant, en la majoria de casos, amb unes conclusions i una bibliografia. Això ajuda al lector a situar-se i poder retenir millor la informació. És un llibre bastant ben documentat ja que s’incorporen moltes fonts externes citades pels mateixos autors i que es plasmen a la bibliografia. Això ens dóna credibilitat i aporta un grau de qualitat al contingut.

 

En resum, és un llibre recomanable però per fer una llegida ràpida perquè per anar al gra no serveix. Aporta molta informació però de forma molt extensa i a vegades, repetitiva.